B3.1. Maquinària adaptada a l’aplicació de la FS
S’implementarà un escampador ja dissenyat y construït per UNITO. Es realitzaran assajos per a demostrar la uniformitat.
Es compararà l’aplicació de la FS acidificada i no acidificada en pomera. (camp d’assaig).
B3.2. FS en pomera
Introducció de la FS (compostada o no) tant per a la fertilització de la pomera com per a la preparació del terreny per a la plantació. (camp d’assaig)
18.05.2023
El compostatge és possiblement un dels tractaments més coneguts que permeten, de manera relativament senzilla, convertir lesdejeccions ramaderes en productes d’elevat valor afegit. Ofereix diferents sortides per a la gestió de les dejeccions ramaderes un cop compostades, ja sigui dins de la pròpia explotació com a adob per a les parcel·les, com a diversificació de l’activitat agrària amb la comercialització del compost, o bé la seva gestió ens instal·lacions externes a l’explotació.
En aquest escenari, el compost és una alternativa excel·lent per fertilitzar els camps i substituir en gran part l’ús dels adobs de síntesi. S’ha de tenir en compte que el compost no solament té la funció de proporcionar nutrients a les plantes, sinó que també millora, a diferència dels fertilitzants minerals, les propietats i característiques físiques, químiques o biològiques del sòl. En altres paraules, actua com una esmena orgànica.
Tot i que el compostatge encara està poc estès en el sector ramader, des del punt de vista científic a Catalunya s’hi ha treballat força, havent-se desenvolupat des de fa molts anys nombrosos estudis i assajos i, en conseqüència, s’ha adquirit un ampli coneixement sobre aquest model de tractament.
La guia per al compostatge en granja de dejeccions ramaderes , que ha estat cofinançada pel DACC i pel projecte AGRICLOSE, pretén ser una eina per a transmetre aquest coneixement i posar-lo a disposició del personal tècnic, dels titulars de les granges i de la resta de persones interessades en el procés de compostatge de dejeccions en origen. En ella s’hi pot trobar informació sobre els materials que es poden utilitzar, les característiques de les instal·lacions, la descripció de les accions i etapes del procés, els requisits a nivell normatiu i, inclús, detalls de diverses experiències de compostatge en granja que ja es troben funcionament a Catalunya. Bona part de les dades que apareixen en aquesta guia s’han obtingut gràcies al projecte AGRICLOSE.
L’objectiu és fomentar l’obtenció d’aquest compost a les mateixes granges, una estratègia dins del marc agrari que comporta l’ús de productes de proximitat, i que suposa a més a més una reducció important de les emissions.
02.12.2022
30 de novembre de 2022 a Vic (Osona)
El projecte Life Agriclose finalitza amb noves estratègies que ajudaran a millorar la gestió́ dels productes que provenen del tractament de les dejeccions ramaderes
Les solucions promogudes durant quatre anys de recerca s’adapten a cada realitat local i potencien el concepte de fertilització de proximitat
Després de quatre anys de durada, el projecte Life Agriclose ha arribat a la seva fi, deixant darrera seu 16 estratègies i eines desenvolupades que tenen l’objectiu d’aprofitar les dejeccions ramaderes als entorns més propers de les granges. Amb la seva posada en funcionament, aquestes estratègies tindran un impacte potencial sobre la gestió dels productes que provenen del tractament de les dejeccions ramaderes, cada vegada més presents a les àrees ramaderes d’Europa. En particular, a les àrees del projecte com Llombardia, el nitrogen que es tracta ha augmentat un 3% en els darrers anys, a Piemont els tractament instal·lats han augmentat un 20%, i a Catalunya, s’estan tractant més de 20 milions kg de nitrogen, que representen un 20% del total de dejeccions ramaderes.
Les solucions promogudes pel projecte s’adapten a cada realitat local i potencien el concepte de fertilització de proximitat, valorant els productes que provenen dels tractaments, no només com una solució al creixement del sector ramader, sinó també com un bon adob per a l’agricultura. Tornant a connectar l’activitat ramadera amb l’agrícola del seu voltant.
El projecte ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i ha tingut com a socis dues entitats de recerca com són la Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), així com una de les principals universitats públiques d’Itàlia, la Universita Degli Studi Di Torino (UNITO), i l’organisme tècnic de la regió de Llombardia encarregat d’activitats i projectes dirigits al desenvolupament de l’agricultura, la silvicultura i las zones rurals, l’Ente Regionale per i Servizi all’Agricoltura e alle Foreste (ERSAF). Entre tots, s’ha format un equip multidisciplinari que ha involucrat 41 persones.
De la mà del sector
El projecte ha treballat conjuntament amb el sector. Concretament, hi han participat més de 25 organitzacions, entre explotacions agràries, cooperatives i empreses, i s’ha comptat amb la participació de 69 explotacions ramaderes en l’anàlisi de prop de 250 mostres per a la caracterització de les fraccions líquides i sòlides dels purins, els productes que provenen de la separació sòlid-líquid, el tractament més implantat juntament amb el compostatge a Catalunya.
Durant aquests 4 anys, s’ha treballat en 40 hectàrees i s’han gestionat més de 900 tones anuals de productes que provenen del tractament de les dejeccions ramaderes per a desenvolupar noves tecnologies i estratègies per a promoure’n l’ús.
El projecte ha comptat amb un pressupost total de 2,2 M €, dels quals 1,3 han estat finançats per fons europeus.
Ús de les dejeccions ramaderes en la fertilització de prop de 100.000 ha de fruita dolça
Entre les estratègies estudiades, hi ha l’ús dels productes que provenen del tractament dels purins en la fertilització de camps de fruita dolça, que podria tenir un impacte potencial sobre les prop de 100.000 ha que n’hi ha a les àrees del projecte, la majoria en entorns ramaders, i també amb possibilitat d’ampliar la seva incidència en altres cultius arboris.
La introducció d’aquests productes en la fertilització dels fruiters podria arribar a substituir fins al 100% dels adobs minerals que s’utilitzen, reduint-ne la dependència.
Els cultius extensius també se’n poden beneficiar
Els productes que provenen del tractament de les dejeccions ramaderes poden substituir els adobs habituals en els cultius extensius o ser la base de l’adobatge d’aquells més productius i amb unes exigències d’adobatge més altes, com és el cas del blat de moro, en què s’ha produït més de 20.000 kg gra per ha al camp demostratiu implantat al regadiu del canal Algerri-Balaguer (Catalunya).
Les experiències dutes a terme han de generar la confiança suficient per a què aquests productes esdevinguin adobs habituals.
Més de 2.000 anàlisis de sòl per a garantir la seva qualitat ambiental
Durant aquests anys de projecte, s’ha fet el seguiment de la qualitat dels sòls, aigües i aire per a garantir que les estratègies que es promouen contribueixen a la bona qualitat ambiental.
Així, s’han fet més de 2.000 anàlisis de sòl i 160 de solucions líquides del sòl per a conèixer l’efecte de les estratègies sobre la qualitat del sòl i possible efecte sobre les aigües.
De la mateixa manera, s’ha fet el seguiment de la qualitat i innocuïtat dels productes finals. Entre altres, la possible transferència de resistència als antibiòtics i la presència de bacteris patògens que puguin comprometre el consum dels aliments que es produeixen. S’han fet més de 250 anàlisis de material vegetal per a seguir l’estat nutritiu dels cultius i la innocuïtat dels productes finals.
Les estratègies contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic, reduint les emissions amoniacals i de gasos d’efecte hivernacle .
Producció segura i de qualitat
El LIFE AGRICLOSE ha treballat per a conèixer quina és la situació actual i la contribució del sector agrari a la transferència de resistència als antibiòtics i la transferència de patògens. Els aliments produïts són innocus, garantint la seguretat alimentària, i no s’ha observat la transferència de patògens, antibiòtics ni gens de resistència dels productes aplicats cap als productes finals.
Difusió del projecte
S’ha fet una gran difusió del projecte contribuint a l’establiment de les estratègies promogudes. Algunes dades: més de 18.000 visites a la pàgina web, 10 vídeos amb més de 3.000 visualitzacions, més de 30 jornades celebrades acumulant més de 3.000 assistents, assistència a 10 congressos i més de 75 aparicions a la premsa.
23.02.2022
LLEIDA, 18 i 19 de maig de 2022
Les Jornades professionals de la fertilització i el maneig de dejeccions ramaderes (PRO-FEM) es realitzen cada dos/tres anys i tracten de manera alterna els aspectes més lligats a l’aplicació agrícola i la gestió de les dejeccions en l’explotació ramadera. La primera edició de PRO-FEM va tenir lloc el 2019 a Malla (Osona), on es van mostrar eines per millorar l’eficiència de les aplicacions agrícoles de dejeccions ramaderes amb l’objectiu d’aprofitar millor l’adob orgànic aplicat i alhora reduir l’impacte sobre el medi ambient.
LIFE AGRICLOSE cobra un especial protagonisme en aquesta edició, que donarà a conèixer la situació actual, perspectives i novetats en la gestió de nutrients al llarg de la cadena alimentària de la mà dels principals experts.
Els nutrients són un recurs molt valuós i la seva gestió és una qüestió important no només per al sector agrari, sinó que té implicacions en la societat, el medi ambient i l’economia. La seva gestió comença amb els pinsos i les dietes de cada granja i continua fins a la seva excreció i aprofitament posterior per part dels cultius per a produir-los. El tipus d’alimentació, la gestió de l’aigua, la gestió de les dejeccions ramaderes o les pràctiques de maneig en general hi influiran.
El sector ramader és cada cop més eficient gràcies a la millora genètica o la racionalització de les dietes, i ha evolucionat tecnològicament en la gestió de les dejeccions ramaderes, amb exemples de traçabilitat com l’ús del GPS o la cada cop més demandada implementació de tractaments.
El sector agrícola també s’està adaptant a aquesta tecnificació global com a conseqüència de la necessitat d’anar cap a una fertilització més sostenible, amb l’ús de productes propers i adequats a les necessitats dels cultius.
Durant els darrers anys, es replanteja reconnectar la ramaderia amb l’agricultura, amb la utilització de fertilitzants orgànics de qualitat i de promoure un tancament més eficient del cicle dels nutrients. Aquests són els objectius del projecte LIFE AGRICLOSE liderat pel DACC, que enguany arriba al seu quart any de treball.
L’aprofitament dels nutrients dins al sector agrari, amb baixes emissions i la seva recuperació a partir de les dejeccions ramaderes, ocupa un lloc destacat a l’agenda de la Unió Europea, que mira de dirigir al sector agrari cap a un millor maneig dels nutrients i a la recuperació de la qualitat dels sòls, ambdós objectius inclosos al Pacte Verd Europeu.
03.05.2021
Durant la setmana del 2 al 8 de maig s’organitzen diferents accions de sensibilització sobre aquest producte i el cicle de la vida
La Setmana Internacional del Compost (ICAW – International Compost Awareness Week) és una iniciativa educativa sobre el compost que es celebra en diferents països cada any durant la primera setmana de maig. L’objectiu és informar i promoure l’ús del compost, explicar d’on prové, com es pot utilitzar i quins són els seus beneficis.
L’ús del compost té molts beneficis ja que millora l’estructura i la capacitat de retenció d’aigua i de nutrients del sòl, evitant la seva erosió i degradació, incrementa la seva activitat biològica fent que sigui un sòl més sa i facilita el creixement equilibrat de les plantes, a més a més, suposa un estalvi econòmic ja que s’evita l’ús de tants fertilitzants minerals.
Durant aquesta setmana del 2 al 8 de maig es celebraran a nivell mundial diferents accions de sensibilització i d’informació sobre el compost, que inclouen tallers i activitats relacionades amb el compostatge i els seus beneficis, jornades i seminaris, visites a plantes de compostatge o àrees amb compostadors comunitaris, activitats en centres educatius, entre altres.
Es pot fer compost amb restes vegetals, fangs de depuradora, restes de fracció orgànica, però també amb fems o fraccions sòlides obtingudes del tractament dels purins. En aquest sentit, l projecte LIFE AGRICLOSE busca trobar el millor procés de compostatge de la fracció sòlida de purí porcí que el propi ramader pugui fer-se a la seva granja. Aquest compost resultant es pot destinar a fertilitzar molts més cultius amb productes orgànics com ara els fruiters, la qual cosa facilita el maneig de les dejeccions ramaderes de les granges ubicades en zones fructícoles.
Des del LIFE AGRICLOSE es contribueix a la sensibilització i a l’ús d’aquest producte com a fertilitzant orgànic i una mostra és el vídeo que hem elaborat per a l’ICAW 2021.
Un cop més AGRICLOSE suma en la millora ambiental i l’aprofitament de recursos!!!!!
23.07.2020
Nous manejos del blat de moro: fertilització orgànica de cobertora i sembra directa
Amb aquesta jornada es pretén donar a conèixer les principals característiques dels productes resultants i informar dels nous manejos que es plantegen per adaptar la seva aplicació al blat de moro, i concretament quan és un doble cultiu.
Veurem els primers resultats d’algunes experiències, on la seva aplicació a cobertora es presenta com una bona alternativa per a millorar-ne el seu maneig.
26.06.2019
Gràcies al projecte LIFE AGRICLOSE s’ha obtingut una nova recta que relaciona la conductivitat elèctrica amb el contingut de nutrients de la fracció líquida de purins porcins, producte molt apreciat en parcel·les amb alt contingut de fòsfor al sòl
Aquest producte té una major relació nitrogen/fòsfor que no pas el purí fresc, la qual cosa permet fer una fertilització més ajustada als requeriments dels cultius pel fet que aquests necessiten, en general menys fòsfor que nitrogen. Per aquest motiu la utilització d’aquest producte és especialment interessant en sòls que presenten un elevat contingut de fòsfor.
07.05.2019
Aquests dies es celebra la Setmana Internacional del Compost (ICAW – International Compost Awareness Week), una iniciativa que es porta a terme anualment en diferents països durant la primera setmana de maig i a la qual també s’han sumat l’Agència de Residus de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua. Durant aquests dies les institucions que s’hi volen implicar efectuen diferents accions de sensibilització i d’informació sobre el compost.llegir més >
25.03.2019
Aquesta trobada a Malla dóna el tret de sortida a les Jornades professionals de la fertilització i el maneig de dejeccions ramaderes (PRO-FEM). llegir més >
18.12.2018
Teresa Jordà: “Cal avançar plegats cap a la fertilització d’excel·lència i cap a models sostenibles de bioeconomia circular”llegir més >
25.10.2018
El passat 25 d’octubre va tenir lloc a la finca experimental de La Melusa (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) una trobada i intercanvi d’experiències entre els projectes LIFE ARIMEDA (@lifearimeda) i LIFE AGRICLOSE. Tots dos projectes centren les seves actuacions en el desenvolupament i demostració de noves tècniques de maneig sostenible de fems.
